Blog de MontañaBlog de Montaña
 Laieta Laieta
Estas en » Blog de Montaña » Inicio
Saturday 21 de July de 2018
PEDRAFORCA: POLLEGÓ INFERIOR DES DE GÓSOL
Tipo de Entrada: ÁLBUM DE FOTOS


Si es vol un itinerari poc massificat pel Massís del Pedraforca aquesta proposta us pot interessar. Des de Gósol farem l’ascensió al poc concorregut Pollegó Inferior per la Rasa de Prat del Reu, la Feixa Alta i la pujada directa al cim des de sota el Balcó de la Joaquima.

Gósol (1414 m). Des d’a prop de la rotonda de l’entrada al poble seguim el GR 107 en direcció sud-est fins el Coll del Cap de La Creu; pal indicador cap al Refugi Lluís Estassen pel PRC 127. El seguim uns metres i abans de fer un gir pugem, per la dreta, el talús herbat de la carretera B-400 entre Gósol i Saldes. En direcció a aquest darrer veurem un dipòsit (sal?) i una senyal de tràfic de “prohibit avançar”. Per darrera d’aquesta intuïm un sender amb restes de pintura grisa, que ha tapat una anterior que correspon, segons el mapa Alpina Serra del Cadí 2015, a un tram antic del PRC 127. Seguim el caminoi desdibuixat en algun punt en sentit nord-est fins una pista que ve per la nostre dreta, que prové de la mateixa B-400 i acaba a La Gravera.
Rasa de Prat del Reu (1535 m). El senderó de la rasa no és evident. Reculem des de La Gravera (no hem d’arribar-hi) i atravessem un prat fins situar-nos al marge esquerra de la mateixa (la nostre dreta). Comencem l’ascens dins del bosc de l’Obaga de Prat del Reu seguint les rastres d’un viarany en sentit sud-est que es perd en poc metres. Sense camí evident reprenem l’orientació nord-est continuant l’ascensió buscant els millors llocs per anar avançant dins de la pineda. Sabent que el fons de la rasa es troba a la nostre esquerre i que el caminoi que busquem és paral·lel, anem, sense perdre alçada, cap a ell. Per fi trobem un sender fresat amb fites que coincideix amb el de l’Alpina. A partir d’ara no hi ha pèrdua: fites i més amunt pintura blava.
Cruïlla (2025 m). L’ascensió es va intensificant a mesura que anem avançant. A una petita tartera als peus de la vessant sud del Fals Pollegó trobem una cruïlla de senderons no gaire evident (pintura blava): en sentit nord (esquerre) podem arribar a la Tartera de Gósol per Les Llosanques (ICGC); i cap el sud (dreta) a Prat del Reu. Segons altes referències podem continuar rectes cap a l’est pel marge inferior de la tartera. Optem per anar al sud. El descens és moderat però com que no volem perdre gaire alçada deixem la pintura, reprenem la orientació est i per terreny, en ocasions, poc còmode (s’entravessa alguna tartera de pedra petita) retrobem les fites que deuen venir de Prat del Reu o de la cruïlla. Ens aturem a un punt elevat des d’on tenim una bona perspectiva de la Feixa Alta i del Balcó de la Joaquima.

Punt elevat (2085 m). Després d’un merescut descans fem un breu però marcat descens per la base de la espectacular paret sud del Pollegó Inferior fins el Clot de Prat del Reu; anem seguint el viarany i enfilem la Feixa Alta per sender fresat amb fites fins a un petit coll a la cresta que prové del Balcó de la Joaquima. Si ens fixem veurem per l’esquerre la Gran Diagonal que dóna accés al cim per una via més atrevida.
Collet (2110 m). Si be fins ara hem gaudit de les vistes al sud del massís, a partir d’ara ho farem de les del nord: la carena que baixa del Pollegó Superior i del Calderer. A l’oest s’alça imponent, el Pollegó Inferior. Des d’aquí al cim ens separen uns 300 m de pronunciada pendent. És qüestió de paciència. Seguim les marques verdes per la part més superior de les Costes d’en Dou ajudant-nos amb les mans en el tram inicial; passem un terreny herbat fins situar-nos a sota del darrer tram de l’ascensió; un altre cop per rocam amb llocs de grimpada, superem un petit tram on una cadena ens ajuda a progressar; després la pendent es suavitza i en poca estona arribem al cim.
Pollegó Inferior (2445 m). Cim solitari i poc freqüentat en comparació al populós Pollegó Superior. De fet només m’he creuat amb 4 persones i quant arribo a d’alt estic completament sol. El cimal té forma d’ L, de llevant a ponent, poden anar d’un extrem a l’altre sense dificultat; el punt més alt es situa a l’est. Encara més a l’oest el Fals Pollegó. La panoràmica sobre l’Enforcadura i de tota la cadena del Pollegó Superior és admirable. No hem de tenir pressa. El descens es fa pel mateix lloc sempre seguint les gastades marques verdes.
Collet (2110 m). Un cop al collet seguim un corriol que ens deixa a sota del Balcó de la Joaquima. Evitem la seva ascensió i continuem davallant en sentit nord. Trobem alguna fita escadussera; de sobte el rastre queda tallat en un ressalt rocós difícil de superar. Reculem i per no tornar a ascendir (les forces van una mica justes) fem una marrada intuïtiva per les Costes d’en Dou fins enllaçar amb el PRC-123 que baixa per la tartera de Saldes (1950 m).
Tartera de Saldes (1950 m). Seguim el descens per senderó fresat. Uns metres més a baix del trencall cap al Balcó de la Joaquima deixem el PR que es dirigeix al Refugi Lluís Estasen, i seguim en direcció est per terreny pedregós i decompost (fites) fins un torrent on veurem pintura blava. Només cal seguir-la sempre en descens cap l’est fins trobar les indicacions del PRC-127 que circumval·la el massís (1625 m).
PRC-127 (1625 m). A partir d’aquí resten 7 km fins a Gósol per la pineda de la cara sud i oest del Pedraforca; espectacular visió de la paret del Balcó de la Joaquima i del Clot de Prat del Reu amb el Pollegó Inferior i la Gran Diagonal al seu damunt. A l’alçada de les cases de Sorribes creuem la B-400 i seguint la pintura groga i blanca arribem a Gósol (1441 m).
Distància: 14’80 Km; Temps Total: 8:45 h; Desnivell: +1254 m, -1245 m.


entrada completa


Sunday 27 de May de 2018
Alta Garrotxa: Puig de Bassegoda pel Caire de Comadells 22-04-18
Tipo de Entrada: ÁLBUM DE FOTOS


Interessant circular que rodeja la Vall de Riu culminant al Puig de Bassegoda per l’atractiu Caire de Comadells. Transitarem per antics camins que comunicaven les masies amb pobles i ermites, i que ara són trepitjats, quasi exclusivament, per excursionistes atrets per aquests paratges.

Seguim el conegut camí de Sadernes (298 m) a Sant Aniol. Abandonem la pista pel Pont de Valentí (312 m), situant-nos al marge dret de la Riera de Sant Aniol. Seguim en direcció nord, el sender fresat i marcat amb pintura verda-carbassa i groga. Obviem la desviació a Talaixà i creuem el camí forestal que es dirigeix a la Quera. Abans de les restes del Molí de Riu, el camí connecta amb la pista que es dirigeix a la Muntada. Quant aquesta s’acosta a la Riera de Sant Aniol la pintura ens fa travessar-la.
Uns metres més amunt ens desviem per la dreta per un camí que dona accés a un ample prat després de passar una tanca, abandonant definitivament el sender de Sant Aniol. Per la banda esquerre el camí continua cap l’est. Quan fa una corba a la dreta seguim recta trobant un antic sender arranjat i poc trepitjat (374 m) que transcorre per la base sud del Martanyà per damunt del Torrent del Tumany (pintura carbassa i fites). Després d'un breu tram d'ascens passades les parets de les Marrades, el camí es va tornant més ample i planer. Ens aturem un moment per contemplar el Roure de Ca n'Agustí a tocar de la masia del mateix nom. Des de les feixes de la casa (587 m) tenim una àmplia panoràmica de la cara sud del Martanyà i de les estivacions occidentals del Bassegoda (Serra de Riu).
Anem a buscar la entrada de la masia i continuem per un corriol fins un altre construcció. Ara girem a l'esquerre per anar a buscar un torrent sec; el deixarem a la nostre dreta trobant un senderó que comença a pujar sense cap senyal en direcció nord-est. Cada cop es torna més evident i alguna fita ens ajuda a seguir-lo. Al collet del Vinardell (691 m) s'enllaça amb el sender que prové del pont de Sant Valentí per Sant Feliu del Riu (pintura verda-carbassa i groga). Ja no el deixarem fins el cim. Marcada ascensió a l'Ermita de la Mare de Déu de les Agulles (870 m); vistes sobre La Plana i la Vall de Riu.
Després de fer una mossegada es reprèn la marxa sempre seguint la pintura. Ara el camí va planejant cap l'oest; trobarem un sender per la nostre dreta a llevant marcat en pintura groga i rastres de blava. A l'Alpina no hi consta cap camí però dedueixo que condueix al coll de Riu. Continuem planejant seguint la pintura verda-carbassa fins al Collet de Santa María. En aquest punt un pal indicador ens indica el que ens resta fins al cim. Fem un gir de 90 º cap el nord i de seguida comencem a pujar per terreny rocós que no es deixarà quasi bé fins el cim. Abans arribarem al marge del Caire de Comadells (1018 m) on s'obra una àmplia panoràmica de 180º cap al nord: des dels propers Martanyà, el Ferran, Talaixà, Puig de Sant Marc, Comanegra i serralades del Ripollès fins el llunyà Pirineu oriental cobert encara del mantell nival. Sense deixar el pedregam, la pintura i les fites ens faran anant guanyant alçada en sentit nord-est.
Després de superar un ressalt rocós entrem en una pineda clarissera perdent inclinació fins tornar a quedar sobre la Vall de Riu. Abans de començar a rodejar la piràmide cimera per la cara sud-est seguim unes fites que per la nostre esquerre ascendeixen pel rocam a l'oblidat cim secundari del Bassegoda (1363 m) i que està separat del principal per una clivella infranquejable, almenys per a mi. Es retorna pel mateix camí o de forma lliure pel millor lloc que trobem. Un altre cop a la base del castell rocós seguim fites i pintura que va rodejant el Bassegoda pel sud-est fins trobar-nos el sender que prové del Pla de la Bateria. Una darrera grimpada (pintura verda) amb ajuda d'unes grapes metàl·liques i cadenes ens deixa al cim del rei de l'Alta Garrotxa (1375 m). Des de la seva posició tindrem una visió quasi total d’aquesta terra abrupta plena de serralades, cingleres i de petites i profundes valls

Descens amb cura pels passos equipats. Un cop al sender el seguim en direcció sud-oest (dreta) pel mateix lloc per on hem vingut. Un cop a la tartera deixem la pintura i per caminoi entre el pedregam agafem sentit sud. Aquesta te una forta pendent i és molt incòmode; poc a poc ens anem acostant al seu marge dret en el sentit de la marxa buscant terreny més sòlid.
Després d'un petit descens per rocam el senderó és fa més planer fins el Coll de Riu (993 m). Cruïlla de camins. Pal indicador. continuem en sentit sud obviant el descens a ca n'Agustí per pista. Per la nostre dreta ens desviarem per corriol fresat que ens deixa al Coll d' Espinabell (945 m). Continuem en la mateixa direcció per camí ample. Al nostre davant s'alcen les parets del Cingles de Freixenet o de Guitarriu.
En poca estona arribem al Coll d'Alp (998 m). Una opció és continuar cap la cinglera i superar-la pel Treu Gros tornant a Sadernes pel Coll de Faja i Sant Andreu de Guitarriu. Aquest cop decideixo retornar seguint el camí que passa per la banda septentrional de la cinglera. Ens orientem cap l’oest: una marca de pintura vermella al tronc d'un pi ens ajuda a localitzar el senderó. Més endavant trobarem alguna fita. Pendent suau dins del bosc. En una clariana veurem que la pintura es desvia cap a la dreta. Mirant el mapa arribaríem un altre cop al Coll d’ Espinabell; no hem de deixar mai l’orientació a ponent. El caminoi que es fa evident mentre avancem, està cobert per abundant fullaraca sense rastre de petja recent. Es passa pel costat de la Font del Còdol de petit doll. El trajecte de lleu descens, planer a estones està força emboscat. Poc a poc el descens és més evident. Obviem la desviació cap el Treu Petit (senyal de fusta) i després de passar per una fageda la pendent s'incrementa fins l'Ermita de Sant Feliu de Riu (543 m).
A partir d'aquí seguirem la pintura groga i verda-carbassa que ens deixarà de nou a l'alçada del Pont de Valentí (342 m). Només cal seguir fins Sadernes (298 m).
Distància: 20'34 Km; Temps Total, 8:32 h; Desnivell +, 1325 m; Desnivell -, 1259 m


entrada completa


Sunday 11 de February de 2018

Tipo de Entrada: ÁLBUM DE FOTOS


Aprofito les darreres nevades per ascendir al Turó de l’Home des del poble del Montseny i trepitjar neu. Aquesta comença a estar present a prop del Corral d’en Deumal. Traça evident. Ja que els porto, em calço els grampons i així em despreocupo d’alguna placa de gel. Al Pla del Saquet el gruix de neu ja es força important. Així serà a partir d’ara. Passo pel costat del pou de glaç d’en Deumal totalment colgat. Penso en la gent que es dedicava a conservar el gel per baixar-lo més endavant a la vall. Com altres feines que es feien al bosc, no deuria ser fàcil. Des del coll Sesbasses una vista de les Agudes totalment cobertes de neu. El vent fa acte de presència. Només resta arribar al cim. El sector de Santa Fe més nevat que la solana per on s’ha passat. Les fagedes despullades i l’Aveteda colgada de neu conserven el seu encant. El Matagalls i el Pla de la Calma de blanc. No em cansaré de dir-ho: som afortunats.
Distància amb altures: 13,37 Km
Temps total: 5:12 h
Desnivell +: 1225 m


entrada completa



Archivo de entradas »

 

 
MadTeam.net | Suscribirte a este blog | Creative Commons License Blog bajo licencia de Creative Commons. | compartir este enlace en Facebook